“Caseres del tresor i WebQuest”

Després d’haver llegit els articles de J.Adell sobre “la caza del tesoro” i “WebQuest” dir que no sabia qué significaven aquests conceptes ja que només els havia sentit anomenar.
Ara que ja sé el que signifiquen us puc dir que són dos molt bons instruments didàctics ja que a través d’ells, els nens/es aprenen a investigar, a comparar informació, a contrastar-la…
En un primer lloc, començarem explicant en més progunditat les WebQuest. Per a fer-nos una idea es tracta d’una mena d’unitat didàctica informàtica, és a dir, una activitat elaborada en la qual els alumnes deuen investigar en la informació que prové d’Internet per a poder realitzar-la.
Aquesta activitat és realment interessant ja que, als nens, no se’ls dóna la informació directament sinò que tenen que investigar amb tots els recursos posibles. Per tant, els alumnes es motiven intrínsecament al mateix temps que desenvolupen capacitats cognitives superiors.
Un altre aspecte positiu és el de poder intercambiar WQ entre les persones. Així s’enriquim d’una forma més completa. Però, si volem intercambiar WQ, hem de tindre present que tenim que incloure diversos apartats on es puguen observar les característiques dels alumnes a qui va dirigida la WQ, els estàndard a qui va dirigida la WQ, els estàndard curriculars que es pretenen conseguir i els recursos necessaris.
D’altra banda, les “caseres del tresor”, són activitats semblants en les que els alumnes tracten de respondre a unes preguntes investigant en Internet.
Aquesta activitat també desenvolupa estratègies de navegació en la web i de lectura i comprensió de texts.
Respecte de la estructura dir que és més o menys la mateixa que la de les WebQuest ja que també tenim una part on debem incloure el curs, àrea…dels alumnes…i si volem intercambiar-les amb altres mestres cal incloure una espècie d’instruccions per als mestres.
En síntesi, dir que aquestes activitats són molt riques cognitivament, però sempre que fagen referència al context i que espiguen integrades amb la resta d’activitats de l’aula.

INTERNET, TAL I COM ÉS

Cada dia que engeguem la televisió, la ràdio, llegim un periòdic …podem escoltar o llegir notícies en contra d’Internet.
Tots aquests mitjans de comunicc ació lançen idees falses sobre aquest instrument tant valuós (Internet).
Front a aquestes opinions, cal que tinguem present que Internet no és un mitjà que tinga el poder de saber tots i cadascun dels moviments que fem en la nostra vida.
A més a més, Internet és un bé públic ja que és un acord. Per tant, no li perteneix a ninguna empresa privada ni a ninguna persona.

Per a concloure, dir que no podem jutjar a la Internet sense saber les característiques reals que té. Per altra banda, amb l’ajuda de tots els voluntaris podem fer d’Internet una eina cada vegada millor i més potent.

SOFTWARE LLIURE

Després d’haver llegit l’article de Jordi Adell m’ha quedat molt més clar el concepte de software lliure i tot el que comporta.
Gràcies a aquesta lectura, ara tinc coneixements sobre el software privatiu i sobre el lliure, conec els avantatges i inconvenients de cadascún, els valors que promou cada software.
Aixa puc recolzar-me i justificar el perquè de la meua el·lecció del software lliure ja que abans m’havien parlat d’ell però no entenia ni conexia completament els avantatges que comporta. Per tant, no tenia una justificació coherent del perquè hem d’utilitzar software lliure.
Gràcies a aquest sistems operatiu podem actualitzar el software i modificar-lo. Així obtindrem una eina educativa molt potent.
Un dels fets que hem sembla sorprenent, és que ací en l’UJI hem donat una hora de Lliurex front a tot un any de l’assignatura de “Informàtica”, on hem estat fent activitats en software privatiu (Word…).
Açò hem sembla sorprenent pel fet de que els professors tenen i coneixen tots els avantatges del software lliure i tot i així no són capaços de mostrar-nos-els ni treballar amb ell (software lliure).
Evidentment tot no són avantatges ja que també hi ha alguns inconvenients (hi ha tasques que no es poden realitzar, tot el software lliure no és fácil d’utilitzar, tenim d’aprendre alguns aspectes nous…) però en els últims anys s’han superat quasi tots. Aquesta superació es deguda a la possibilitat de millorar-lo per part de qualsevol persona que tinga capacitat per a fer-lo.
Un altre fet que hem sembla increíble és que tinga molt més èxit el software privatiu que el lliure ja que estem en una societat suposadament democràtica i lliure i per tant necessitem un software gràcies al qual tinguem llibertat d’expressió.

Reflexions sobre el tema 5 i 6

Després de llegir aquests capítols m'he adonat de que coneixent els programes bàsics de l'ordinador com per exemple Word, OpenOffice, Paint... es pot crear una gran quantitat d'activitats i amb una qualitat bona.
A més a més aquests programes es presenten de forma molt senzilla cap als nens i disposen de poques eines de treball. Els nens també poden manejar-los ells directament per a crear els seus propis dibuixos...
Tots aquests programes poden ser uns bons programes si els utilitzem amb unes finalitats didàctiques adequades i coherents.
Una idea molt important a destacar és que utilitzar tot açò no significa que deixem de costat altres materials com la pissarra, llibres... ja que ha d'estar tot integrat i relacionat. És a dir ha de ser un complement.
Ressaltar que els mestres necessitem tindre coneixement de molts programes per a planificar activitats diverses i atractives per als nens com per exemple Paint Shop Pro, Audacity...També necessitem conèixer recursos per a que ens ajuden a orientar-nos en el treball escolar i sería convenient que sempre que puguem ens intercanviem activitats,projectes... amb altres companys.
En el tema 6 he pogut observar i conèixer (per fi) com es porta a terme un projecte pas per pas ja que hem feia falta perquè en la carrera ens han parlat molt de la teoria però no se'ns a mostrat com es fa realment un projecte com aquests.
Per tant, us recomane llegir aquest llibre ja que és un recurs molt interessant per a conèixer diferents projectes i programes que podem utilitzar en l'aula.

ROBOT HUMANOIDE

La firma japonesa d’electrònica, Hitachi, ha presentat un nou robot humanoide, Emiew, que es capaç de moure’s a una velocitat de 6 kilómetres/hora, reconèixer 100 paraules i combianar-les per a entendre i contestar.

L’ÀLBUM DE FOTOS (experiències d'aula)

Objectius :

• Començar a descobrir que també ens podem comunicar mitjançant les imatges.
• Millorar aspectes de la comunicació.
• Millorar la retenció d’informacions i d’actituds comunicatives.

Pel que fa al material és molt fàcil d’aconseguir ja que tots els nens tenen fotografies de la seua infancia i l’àlbum de fotos és barat. Si algún nen no disposa d’àlbum , es pot confeccionar.
Aquesta experiència didàctica és enriquidora ja que es pot treballar individualment, petit grup o gran grup. A més a més, es senten reconeguts i els ajuda a milorar la seua autoestima.
Per altra banda és un material molt útil per a principi del curs escolar on tots els nens necessiten conèixer als seus companys per a establir les relacions d’amistat.

Què és de veritat? Els anuncis de la “tele”: veritat o mentida?

Objectius:

• Començar a diferenciar entre el món real i les imatges que el volen representar.
• Comparar les propietats i les característiques dels objectes reals amb la seva representació gràfica, especialment en la publicitat.
• Reflexionar sobre la influència de la publicitat i adonar-se que ens ofereixen una imatge distorsionada de la realitat.

Material :

• Cinta de vídeo en que hi ha enregistrat l’anunci que volem treballar.
• Magnetoscopi.
• Monitor de televisió.

Amb aquesta activitat es preté mirar anuncis de la televisió i comparar el producte amb la realitat, ensenyar-los a diferenciar la ficció de la realitat per a no confundir-los i despertar l’esperit crític.
Amb el desenvolupament de l’activitat podem conèixer quins són els pensaments, il·lusions... dels nens. A més a més, ells tenen l’oportunitat d’opinar lliurement.
També és un bon recurs per treballar a nivell de grup-classe i fomentar els valors de cooperació...